CONEIXEMETS PREVIS

​

Què sabeu sobre la relació entre tecnologies de la informació i la comunicació, i l’educació social?

Les tecnologies de la informació i comunicació, crec que son eines importants per l'educació social ja que avui dia vivim en una societat on la majoria de la gent s'informa i es comunica a través de reds socials, i per tant saber utilitzar-les i conscienciar sobre el seu bon i mal ús. A més a més, pot arribar a crear moltes desigualtats i des de l'educació és important i seria interessant promoure una igualtat tecnològica i digital per a tothom.

​

Quins coneixements/competències digitals teniu?

Tinc coneixements digitals mitjans, és a dir, se utilitzar el word, excel, xarxes socials,... coses bàsiques, però fotoshop, detectar fakenwes i coses més específiques no en se gaire.

 

Quines experiències digitals teniu?

La majoria són bones i quan he volgut saber-ne més ho he fet pel meu compte.

 

Quines expectatives teniu sobre l'assignatura? Què espereu aprendre?

Tenir més consciència sobre la importància d'un bon ús i quines coses ens podem trobar en aquest àmbit que ens puguin perjudicar.

29/03/2021

​

REFLEXIONS FINALS

​

Al principi de l’assignatura, tenia la percepció que es caracteritzaria per ser molt teòrica, almenys és la sensació que em va donar al començament. És clar que, la pràctica tampoc es pot dur a terme
sense unes nocions teòriques del que volem dur a terme, així que es podria dir que la teoria que vam donar al principi i durant l’assignatura ha ajudat per poder entendre més enllà del que ja veiem en l’àmbit educatiu.
Una de les coses que em va sobtar molt i que mai m’havia parat a pensar, és la desigualtat que pot crear el fet de no tenir la mateixa accessibilitat digital. Avui dia, i sobretot en la situació que estem vivint actualment de pandèmia, la majoria de coses van amb un funcionament telemàtic. Igual que, durant el confinament les escoles van tancar i es va parlar molt de les famílies que no tenien cap mena de tecnologia per seguir la docència i l’educació dels seus fills. Quan vaig poder ser conscient de la gravetat de la situació vaig poder veure que realment sí que pot arribar a ser un problema per molts col·lectius en el seu desenvolupament, sobretot actualment. És quelcom que dónes tant per cobert, ja que molts de nosaltres és una necessitat que sempre hem tingut un fàcil accés i sobretot cobrir-la, però per altres és molt complicat. De fet, una altra cosa que pensava al principi era que quina relació tenien les eines digitals amb l’educació social, i vaig poder veure que molta i de fet molta importància.

Ho vaig poder veure quan vam fer els dos treballs: realment, la figura de
l’educador ha de poder detectar les necessitats dels col·lectius amb els quals treballa i trobar un ventall de solucions per tal de poder trobar la que millor s’adapti a les necessitats no cobertes de les persones ateses. I és que, una de les necessitats que ens vam trobar que hi havia en el nostre cas del treball grupal en el context del CAU, era que a l’hora de fer les inscripcions durant l’any de pandèmia van pensar de fer-ho telemàticament, on es donava un conjunt d’instruccions i passos de
com fer-ho. Tot i això, hi havia famílies que no tenien els recursos ni els coneixements suficients per fer-ho, i es va donar una segona opció de fer-ho presencialment però amb les precaucions necessàries per evitar cap contagi de Covid.
També, un altre aspecte treballat en classe també en format grupal ha sigut els diferents tipus d’habilitats que hi ha i que té cada persona en l’aspecte digital. Una d’aquestes habilitats era l’habilitat de comunicar-se i manifestar-se a través de les xarxes socials, llegir, interpretar i contestar correus electrònics... És una habilitat que en concret em va fer pensar en el confinament: la meva mare que és professora d’infantil, de cop havia de contestar més correus del compte, crear vídeos
pels nens i nenes per tal de no perdre el fil educatiu, com ara vídeos de com aprendre a sumar i restar. Al principi, ella no sabia com comunicar-ho als nens i nenes per tal que el missatge arribés el més senzill i entenedor possible, però al final ens en vam ensortir. És veritat que, jo tenia aquesta habilitat més desenvolupada i vaig poder ajudar a la meva mare a poder desenvolupar-la més. Vam optar per fer vídeos que només es veiessin les mans, amb objectes que fossin visuals i de fons la
veu de la meva mare parlant i amb subtítols, per tal que fos més entenedor i poguessin entendre el procediment que s’intentava comunicar. El resultat va ser molt positiu, ja que la majoria de nens i
nenes van poder visualitzar-ho i entendre-ho. D’altra banda però, hi havia dos alumnes que no van poder accedir aquests vídeos, ja que no tenien els recursos per fer-ho, l’accessibilitat digital que parlava abans. Tot i això, els pares tenien telèfons i es van poder fer un seguit de classes amb aquests dos alumnes amb l’objectiu que no perdessin el fil educatiu del curs. Segons la meva mare, aquests dos alumnes en concret, tot i haver fet aquestes classes s’han trobat que, ara que estan fent primer de primària, es troben que no han integrat, igual que els altres alumnes que van poder visualitzar els vídeos, els coneixements que es pretenien treballar i integrar al darrer curs. I jo amb això penso: ara quan algú no li va el portàtil o inclús no se li ha espatllat el wifi i no pot accedir a les
classes en línia, a la següent classe ja es troba en una desigualtat de coneixement (segons el que hagin donat a classe, òbviament), ja va perdut o es troba que tot allò que han explicat ja no ho
integrarà de la mateixa manera que els altres que han pogut accedir.
En conclusió, m’agradaria destacar que, era conscient de les diferents desigualtats que hi ha actualment en la nostra societat, igual que amb les digitals, però no li donava tanta importància o almenys no tenia tant de coneixement d’aquestes, igual que no sabia posar nom ni identificar-les amb facilitat. També, com ara les conseqüències que podien aparèixer arran d’estar en una desigualtat digital, influeix molt trobar-se en aquesta situació, i ho he pogut veure, com bé he dit, en els alumnes de la meva mare que va tenir l’any passat. També, ho he pogut veure en el meu cas,però és diferent. Jo si que tinc accessibilitat digital i puc accedir a les classes en línia, però per feina, hi ha hagut moltes classes d’aquest semestre (i no només d’aquesta assignatura) que no he pogut
assistir, i ja he sentit que m’he perdut molt contingut, inclús he anat molt perduda en les entregues de treballs i coses que s’havien de fer en grup. Però per contra, gràcies a les xarxes socials, com ara el WhatsApp, he pogut comunicar-me amb les meves companyes de classe i m’han anat informant de tot el que s’havia d’entregar i quines coses s’havien fet. Igual que el fet que fossin classes en línia m’ha possibilitat accedir i presenciar moltes més classes de les que hagués pogut assistir presencialment. Estic contenta d’haver impartit aquesta assignatura, malgrat les dificultats per seguir-la, he pogut posar noms a moltes situacions a les quals m’he trobat i que s’ha trobat el meu entorn en el qual visc.

​

​