top of page

Anàlisis fonts d'informació

Recurs 1:  Fabra Fres, N., Gómez Serra, M., i Homs Ferret, O. (2016, 23 juliol).

https://eduso.net/res/wp-content/uploads/2020/06/colaboracion5_res_23.pdf

L'article llegit es titula : "La inserción laboral de los y las expresos. Una mirada desde la complejidad" escrit per Fabra Fres, Núria, Gómez Serra, Miquel i Homs Ferret, Oriol i pertany a la revista anomenada: "Revista de Educación Social". El motiu pel qual hem escollit aquesta font, és perquè prové d'una revista referent a l'educació social i ens explica com la figura de l'educadora pot ajudar a fer aquest pas cap a la inserció laboral tot fent un procés d'acompanyament educatiu amb aquestes persones exrecluses.
Ens explica que per millorar els resultats dels programes d'inserció laboral i social s'han d'implementar metodologies d'acompanyament educatiu que vagin més enllà de l'aplicació de metodologies pròpies de la formació i inserció laboral, com pot ser la millora de competències per l'ocupabilitat, sent necessari fer un treball que integri la inserció laboral com un element més del procés de la reinserció social post penitenciari.
Així doncs, al llarg de l'article ens parla d'aquest acompanyament educatiu en la inserció laboral i remarca que és important, ja que la major part de les persones que compleixen penes de presó disposen de poca experiència laboral, escassa formació tècnica, falta de competències transversals i habilitats, de coneixement del mercat laboral, absència de xarxes facilitadores de treball... i per tant, tots aquest factors dificulten aquesta inserció. Per aquest motiu, administracions han creat departaments especialitzats en l'acompanyament a la inserció laboral d'aquest col·lectiu. El CIRE (Centre d'Iniciatives per a la Reinserció del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya) a Catalunya i el CIS ( Centre de Inserción Social del Ministerio de Justicia) a Madrid. Aquests departaments disposen de personal especialitzat i programes adaptats per aquest col·lectiu.
Pel que fa al professional dels dos serveis anomenats anteriorment, ens explica l'article que realitzen un treball d'empoderament i capacitació personal facilitant l'obtenció d'un lloc de treball i el seu manteniment. Aquest es tracta d'un acompanyament educatiu a la inserció laboral.
És per això que, aquest acompanyament per part d'un professional és important. Ens agradaria destacar, ja que ho trobem molt interessant, la definició que fa d'aquest procés d'acompanyar a l'altre, ja que ens explica que hem de tenir clar que "acompañar no significa ser un espectador del proceso del otro, ni un director del proceso del otro, sino generar espacios de relación educativa que ayudan al otro tanto a definir su proyecto de vida como en desarrollarlo. Se trata: motivar, hacer pensar, cuestionar, confrontar con los sentimientos propios y los de los demás, mostrar interés, visibilizar el interés de los demás desde el vínculo educativo.". Així mateix, consideren que el professional de l'acció sociacial ha de ser capaç de reconèixer a les persones com a titulars del projecte de la seva vida, sent considerats persones capaces i apoderades per exercir el dret a decidir què, com i amb qui volen o no volen.
També, ens parla de la importància d'aquesta inserció laboral, ja que és un eix rellevant dins del procés d'inclusió, de construcció d'una nova identitat no delictiva i de la participació social.

Recurs 2:  UAB, U. U. (2009). La inserción laboral de los ex internos de los centros penitenciarios de Cataluña. Departament de Justícia: Centre d' Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

La segona font escollida és un document d'investigació realitzat per docents de la Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de València i Universitat Pompeu Fabra. En aquest s'estudia la inserció laboral dels exinterns dels centres penitenciaris de Catalunya.

En aquest hi queda reflectit quin és el grau d'inserció laboral dels exinterns, quins són els seus itineraris d'inserció laboral més habituals, quines són les característiques més rellevants de les feines a les quals poden accedir, quin grau de formació ocupacional reben quan es troben en el període de reclusió, com els orienten, entre altres.

 

Hem escollit aquesta font bibliogràfica, ja que ens ajuda a obtenir més informació sobre com es treballa la inserció laboral amb els presos i ex-presos, de tal manera que ens facilita enfocar el recurs sociodigital tenint en compte necessitats que es poden trobar perfectament un cop acaben el seu període dins la presó.
També creiem que és important tenir aquest document com a una de les bases, ja que ens posa en context en moltes coses que podríem haver donat per alt i per tant, que no hauríem tingut en compte dins la temàtica que volem treballar. D'aquesta manera, en el recurs podem donar resposta a tot allò que considerem oportú per aconseguir proporcionar una eina vàlida i que sigui d'ajut per poder facilitar la inserció laboral del col·lectiu escollit.

Recurs 3: Mayorga, S. (2011) El difícil camino de la reinserción laboral: "Haga lo que haga siempre seré un expresidiario". https://www.rtve.es/noticias/20111002/mucho-haga-deje-hacer-siempre-sere-expresidiario/463359.shtml 

La tercera font escollida és una notícia en format vídeo que explica una experiència personal, que porta per títol “El difícil camino de la reinserción laboral: Haga lo que haga siempre seré un expresidiario”. Hem escollit aquest vídeo en concret perquè explica des de primera persona la seva experiència com a expresidiari i les dificultats que ha tingut i que està tinguent per a tornar a inserir-se en la societat i, més concretament, en l’àmbit laboral. 

Per una banda, ens explica també que, segons l'article 25.2 de la Constitució Espanyola les penes privatives de la llibertat han d’estar enfocades i orientades cap a la reeducació i reinserció de les persones preses. Però realment és una realitat que, segons afirma el mateix testimoni i el propi text,  poques vegades es posa en pràctica. El perquè d’aquesta qüestió l’explica l’Andrés, un home de 42 anys que, segons la seva experiència, afirma i aclara que a dins la presó donen eines per que en un futur, quan surtin de la presó, puguin inserir-se social i laboralment. El problema de tot això, segueix explicant el testimoni, és que per molta formació que els hi donin als presos, els que en teoria han de donar feina a fora de la presó no tenen les suficients eines per ajudar a inserir-los.  Un altre dels problemes que pot afectar a la inserció laboral dels expresidiaris és la llarga condemna. És a dir, després d’una llarga temporada a la presó, com és el cas del protagonista de la notícia, en el currículum no apareix cap experiència laboral  i això dificulta la recerca de feina després d’haver estat a la presó. 

D’altra banda però, s’afirma que hi ha presons que desenvolupen projectes educatius, culturals i socials per garantir i/o al menys millorar la reinserció a la societat als expresidiaris. Igual que s’han desenvolupat i creat alguns recursos fora de la presó per tal d'afrontar aquesta problemàtica i poder conscienciar les empreses i les persones que conformen el conjunt de la societat. 

Finalment, en la notícia l’Andrés afirma que és molt important que la gent sigui conscient d’aquesta problemàtica ja que és un dels col·lectius que està en risc d’exclusió social, ja que quan les possibles empreses que et poden contractar saben el teu passat directament et priven de treballar-hi, i per això és fa tant complicat també, un peix que es mossega la cua. 

bottom of page